Senyors. Hem sap greu haver-vos d'escriure aquest correu, pero crec que no es dolent del tot el fer-ho.
Pocs dies despues de que vàreu inaugurar l'establiment del Vapor Gran, vàrem anar-hi a sopar amb la familia. Vaig quedar sorpres de la organitzacio i qualitat del vostre servei i del vostres productes.Aixi vaig manifestar-ho a una de les persones que hi havian darrera el taulell i que em va donar la impressio que tenia molt a veure amb la propietat del negoci. Va estar content del meu comentari. Li vaig dir que a Terrassa necessitavem establiments que cuidesin aixi la qualitat i el servei.Pero el temps no passa en va. Fa un parell de dies ,havia d'anar al metge a una hora intempestiva del migdia i amb la meva dona, vàrem decidir anar a menjar un plat combinat a Les Lletres, "que ens ho faran ràpid i bo". Doncs be: no va ser aixi. Efectivament va ser ràpid, cal reconeixer-ho, pero els productes que integraven les dos versions de plat combinat que vàren menjar, realment eran una desastre. A Ambdos hi anava un ou ferrat: tot dos eren excessivament cuits, semblaven de cartró tan la clara que semblava de plàstic com el rovell que era com una pedra. Tambe en els dos hi anaven patates fregides: Eran quasi cremades de fora i mig crues de l'interior; eren fetes amb un oli que feia fins i tot olor de recremat: era evident que no s'havia renovat des de temps, que era de baixa qualitat i que es feia serevir per coure de tot ja que tenia fins i tot gust de ranci. vàrem deixar les patates. En el meu hi havia un bistec de vedella. Era tan fet que semblava la sola d'una sabata. Realment debia ser de bona qualitat i tendre perque l'aspecte i la olor la tenia, pero era tan cuit que resultava inmenjable.. igualment passava en el llom del plat de la meva dona. Tan fàcil que es coure un bistec "tomba i tomba" que es quan aquest tipus de carn te un sabor i una textura agradables!!! (excepte quan el comesal ho deman "ben passat" que ja sap a que s'enfrenta) El servei, correcte. Realment varem menjar depressa tal com ens haviam proposat, pero en aquest cas varem acabar abans perque la mitad del contingut de cada plat no el vàrem menjar....
Senyors: crec que cal cuidar no slament la qualitat dels productes, cosa que segur que ja feu, sino tambe la el.laboracio que es tan important com lo altre i a vegades mes ja que un bon producte mal cuinat es pitjor que un congelat ben fet...No pretenc que poseu de cuiner a en Ferran Adria, si no, nomes que la persona encarregada de coure o cuinar tingue un minim de sensibilitat i coneixement de com es prepara cada element per a donar-ho en un format adequat i comestible, en concordància al seu preu que no es precisament barato, pero que. com tot, si està ben fet, te un preu i es paga de gust pero si no, et sens defraudat com ens va passar a nosaltres. Nomes cal fregir un ou ferrat al seu punt de coccio, trenir cura de netejar i canviar l'oli de la fregidora sovint o quan s'hi feregix alguna cosa que deixa pòsit, i saber trobar el punt de coccio d'un bistec de vedella. es a dir, en el nostre cas, tres coses molt elementals que sap fer tot-om, (o quasi tothom!!!) nomes posat-hi una mica de ganes... Ja se que em direu que es un problema trobar gent preparada, pero crec que per aquest tipus de cuina, nomes cal un minim de sentit comu i de ganes...
No vull donar ,mes voltes al tema. Sou de l'ofici i sabeu molt be lo que us vull trametre. i crec que en definitiva, millorar sempre es positiu i en epoques de crisi en que costa de captar clients, costa mes encara, i es mes important, mantenirlos i que tornin..

Rebeu una cordial salutacio

Josep i Anna Maria

records

Aquesta entrada es un escrit que he trames al amic bloguer que gestiona una seccio dedicada a recordar llocs, esdeveniments, personatges, etcetera de la ciutat de Terrasa. Ho transcric exactament igual com li he enviat. No se si ho publicarà pero per si un cas ho arxives directament, al menys en aquest quedara constància de l'estona que he dedicat a redactar-ho. Es tracta com a record de la meva -nostra- joventut, de recordar en aquesta ocasio, establiments de la ciutat, concretament llibreries. Si algu ho llegeix i en sap alguna que no he esmentat, que poden ser moltes ja que aquestes son les que jo freqüentava, pero segur que n'hi havian moltes mes, li agraire m'ho posi com a comentari ja que podre afegir-ho al meu arxiu de records.

He estat fen una recopilacio dels establiments seculars de la Terrassa d’uns anys enrera, i a fi de posar-ho per algún ordre, començare per les llibreries: segur que n’hi han de reconegudes que me les descuido, pero en fare una llista de les que jo frequentàva:
- Llibreria Gorina – avui encara existeix, just al cap d’amunt del carrer de st pere.La portava el sr Gorina, la señora i una filla molt mona… en Ricard que es el que la ha regentat fins fa poc, era un dependendent que mes endevant, al jubilarse el sr. Gorina, es va fer càrrec de l’establiment.
- Llibreria Comercial, que era de la familia Lloveras i estaba ubicada a la Font vella.
- Llibreria Camon, del carrer Major
- Llibreria Atenea al carrer dels gavatxons, encara “viva” avui
- Llibreria Atlàntida, al carrer Major de st pere, just al començament prop del carrer 22 de juliol. El propietari, el sr Jane, era tambe director de l’escola coneguda com “La Zona” ubicada al mateix carrer major de st pere, pero al cap d’avall, cantonada amb un carrer que en aquell temps donava al torrent. El nom del col.legi prove de que allí hi havia la zona de reclutament militar, i posteriorment es va habilitar per a col.legi i per a biblioteca. Avui no se que hi ha. A la llibreria l’ajudava el seu fill, que tambe era profesor de la mateixa escola municipal. Evidentment, venían tots els llibres i material escolar del col.legi La Zona…
- Llibreria Hispànica ubicada al carrer de st Antoni prop de la Mutua. La regentava una sra gran i la seva filla que es deia María Antònia. Nosaltres li deiem a ca la Nena en Gasta, perque quan preguntaves per exemple si aquest paper carbò es bo, deia sempre, si, si, la nena en gasta i li va molt be.La nena era la María Antònia.
- Llibreria Grau, del carrer gavatxons, i de la que ja s’en ha parlat abastament
- Lliberia Cardus, de la plaçeta de saragossa que venían principalment segells de goma
- Llibreria Costa de la Font vella al costat del social, que era una llibreria técnica i venían tota mena de material per a professionals, arequitectes, etc.
- La papereria Nova o Llibreria Ronsano, del carrer Major, va esdevenir mes endevant, pero tambe va formar part de la xarxa d’establiments d’aquest tipus que fou molt conegut. Era propietat d’en Ronsano, que havia sugut empleat de banca abans de dedicarse al comerç de paper. Avui encara existeix pero al carrer arquimedes. Aquest Ronsano, tambe va montar la primera empresa a Terrassa que feia la competencia a correus i repartía correspondencia local. Era Repartos Ronsano o quelcom per l’estil. Tenia un soci que es deia Vila.
- Llibreria Escola, just devant l’escola industrial, que venían principalment llibres de text i material pels estudiants de l’escola industrial.
La meva intencio es deixar constancia d’aquests establiments que quan a Terrasa erem menys gent, quasi tots els coneixiem, i que amb el temps, i per llei de vida (¿) han anat desapareguent de tal forma que possiblement dins de pocs anys dingu els recordarà, si be en el seu temps formaren part de la vida local.
Unaltre dia t’explicare altres , alguns altres “establiments” molt curiossos, que no están en els llibres de la ciutat, pero que tambe varen formar-ne part.

Salutacions Josep Badrenas